Sordesa funcional / Sordera funcional

Parlant de música és molt popular l'expressió següent: en Pere té oïda, té bona oïda. La qual cosa vol dir senzillament que capta la música, que entona quan canta, que entén la música, que sap apreciar-la.
I els que no tenen bona oïda? Evidentment que no són sords, però sí que tenen un mena de sordesa selectiva: sordesa funcional respecte a la música. Sort que la bona oïda no necessàriament és sempre signe d'intel·ligència. Tanmateix sí que és signe de sensibilitat. Percebem les coses i la bellesa pels sentits. Qui no té aquesta percepció ben afinada, perd en el món dels plaers un dels més grans, potents i inofensius. He constatat que molta gent a qui sembla que agrada la música es refugia en la lletra. Així es veu per la tele i per altres indrets més formals que recitant la lletra d'una cançó, es creuen que la saben i que la canten bé. D'il·lusió també es pot viure. Per avui, prou i sense recança.


***********************************************(para el personal americano)

Cuando hablamos de música, "tener oído" quiere expresar que una persona entiende la música, afina cuando canta y, en general, aprecia y valora el hecho musical.
Para mucha gente, demasiada para mí, la música es la canción y la canción es prácticament sólo la letra. Por eso a muchos no les importa desafinar cuando cantan, sólo les preocupa no cortarse en el momento de recitar la letra. Por hoy, nada más.