Un petit gran orgue barroc i històric. Bolea (Osca)

Espèndid orgue el de la Col·legiata de Bolea (Osca). Fruit d'una visita és aquesta improvisació atonal.
He d'agrair la gentilesa dels amics de la col·legiata. Ho agraeixo amb música meva creada en directe en l'esmentat orgue. La imatge i el so ja mostren la joia que tenen a Bolea.



En la Colegiata de Bolea, Huesca, tienen un magnífico ejemplar de órgano barroco e histórico. Lluís Climent nos muestra en directo mediante una improvisación atonal, que un instrumento de calidad puede dar mucho de sí, incluso con música actual.

Un viatge cultural per l'Aragó. Bolea

El dia 21 d'agost de 2009 el meu germà i jo mateix vam visitar la Col·legiata de Bolea. L'objectiu era bàsicament provar l'orgue (històric, barroc, ben restaurat i fins i tot coquetó) i fer-ne algun enregistrament. Uns dels fruits d'aquest viatge creatiu i musical és el vídeo que podreu obrir.

Texto para hispanohablantes:

En un bello paraje de Aragón emerge un pueblo, Bolea, y una colegiata, que tiene elementos de gran valor histórico y cultural. Entre ellos destaca el precioso retablo y el órgano histórico, barroco, con unas características peculiares de la época en que se construyó. Gran riqueza tímbrica y de matices sonoros. Un solo teclado y pequeño, octava corta, registros partidos. Estos instrumentos sólo deben tocarlos los organistas con conocimientos y experiencia en órganos barrocos antiguos. Un buen conocedor de estos instrumentos les puede sacar todo el brillo sonoro y la variedad tímbrica con que pueden emitir. El de Bolea es un hermoso ejemplar de órgano ibérico.

Improvisació espectacular de Lluís Climent. Santanyí

Una colla d'organistes vam visitar, escoltar i tocar orgues de l'illa de Mallorca. Al de Santanyí li vam dedicar tot un dia. Al final em va tocar a mi. El que escoltareu és la improvisació que vaig fer en aquest monstre d'orgue. El de Santanyí és un dels preferits meus. Al costat de la suavitat de les flautes hi ha la magestuositat dels plens i la força de les bombardes. És un document sonor irrepetible i únic d'un instrument que consta al catàleg o inventari mundial d'orgues.

El órgano de Santanyí , en la isla de Mallorca, es un ejemplar único del histórico organero Antoni Bosch. Es un órgano barroco, monumental y de una cualidad excepcional y es el único ejemplar que se mantiene en uso, perfectament restaurado por los mejores organeros actuales de Catalunya.

Llenguatge universal / lengua universal

La música no necessita traducció perquè és un llenguatge universal, és per això que aquest blog va adreçat a tothom, si més no els vídeos de música instrumental no en necessiten.

A banda del mim o d'algun altre que potser se m'escapa, la música té vocació directa d'universalitat, si bé té, lògicament, un origen territorial concret o un estil sempre definible, també concret. El directe de la música fresca és el seu valor formal més apreciable. I prou. Sense recança!

*****************************************

Así como las palabras requieren un conocimiento de diversas lenguas, o es imprescindible una traducción, la música - sobre todo la instrumental- se puede disfrutar directamente sin ninguna traducción ni intermediación. El directo de la música fresca es uno de los valores añadidos principales que ofrece. Es un lenguaje que puede contribuir al hermanamiento de los pueblos. Hasta otra...

Sordesa funcional / Sordera funcional

Parlant de música és molt popular l'expressió següent: en Pere té oïda, té bona oïda. La qual cosa vol dir senzillament que capta la música, que entona quan canta, que entén la música, que sap apreciar-la.
I els que no tenen bona oïda? Evidentment que no són sords, però sí que tenen un mena de sordesa selectiva: sordesa funcional respecte a la música. Sort que la bona oïda no necessàriament és sempre signe d'intel·ligència. Tanmateix sí que és signe de sensibilitat. Percebem les coses i la bellesa pels sentits. Qui no té aquesta percepció ben afinada, perd en el món dels plaers un dels més grans, potents i inofensius. He constatat que molta gent a qui sembla que agrada la música es refugia en la lletra. Així es veu per la tele i per altres indrets més formals que recitant la lletra d'una cançó, es creuen que la saben i que la canten bé. D'il·lusió també es pot viure. Per avui, prou i sense recança.


***********************************************(para el personal americano)

Cuando hablamos de música, "tener oído" quiere expresar que una persona entiende la música, afina cuando canta y, en general, aprecia y valora el hecho musical.
Para mucha gente, demasiada para mí, la música es la canción y la canción es prácticament sólo la letra. Por eso a muchos no les importa desafinar cuando cantan, sólo les preocupa no cortarse en el momento de recitar la letra. Por hoy, nada más.

Poesia encara? /Aún existe la poesía?

Sembla estrany, però les imatges són d'un recital de fa uns mesos. Són autors, poetes que reciten els seus versos. El vídeo n'és una mostra.


Parece extraño que aún hoy se hagan recitales de poesía (o versos) . ¿Qué cosas? ¿qué temas impulsan a personas de edades distintas a crear versos? Sin ánimo de crear polémica, me gustaría poder dilucidar cuáles son los motivos que inducen a organizar estos actos.

Pròleg de benvinguda/bienvenida

Benvinguts al meu espai virtual. És obert a tothom qui de bona fe i amb esperit obert ple de llibertat hi vulgui dir la seva.

Hi haurà una mica de pensament, d'opinió, de reflexió, de crítica social i en el fons una font creativa amarada de música.

*****************************************************

Bienvenidos a mi espacio virtual. Lo abro a todo el mundo que con buena fe y con el espíritu abierto a la libertat quiera hacer su aportación personal.

La música será una constante ya que proviene de un creador musical.